En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
'evita en els registres formals.
Les locucions com sigui que (o com siga que) i com fos que també són causals, però només s'usen en registres molt formals. Per exemple:
Com sigui que el president no hi podrà assistir, presidirà la inauguració el secretari general.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]
A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:
Joan-Anton o Joan Anton
Anna-Clara o Anna Clara
Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal [...]
En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]
por creix en tant que es va fent fosc).
Ens arriben peces noves a mesura que es venen les antigues (arriben peces noves en tant que es venen les antigues).
En canvi, no són adequades les expressions a mida que i conforme, que de vegades s'usen amb aquest significat en contextos similars.
[...]
Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el [...]
feble, nom de la lletra u en plural
vós: pronom fort
vos: pronom feble
Conserven l'accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).
En canvi, seguint l'Ortografia catalana de l'IEC, no s'aplica l'accent diacrític en els compostos i derivats d'aquests mots [...]